gomitares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ɡu.miˈta.ɾəs/
	balear /ɡo.miˈta.ɾəs/, /ɡu.miˈta.ɾəs/
Occidental:	/ɡo.miˈta.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

gomitares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de gomitar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb gomitar.

Miscel·lània

• Síl·labes: go·mi·ta·res (4)
• Heterograma de 9 lletres (aegimorst)
• Anagrames: esgotimar, romiatges