geperut

Català

• Pronúncia:

Oriental: /ʒə.pəˈɾut/

Occidental: nord-occidental /ʒe.peˈɾut/, valencià /d͡ʒe.peˈɾut/

• Rimes: -ut
• Etimologia: De gep, l'infix -er- i el sufix -ut, segle XIII, o d’un llatí vulgar gibberūtus, de gibberōsus.

Adjectiu

ge·pe·rut m. ‎(femení geperuda, plural masculí geperuts, plural femení geperudes)

1. Que té un gep.

Sinònims

• gepic (central)
• bossut (septentrional)
• corbo, corbet (menorquí)
• gebut, gibós (Aragó)
• gobo (alguerès)

Traduccions

Que té un gep

• Anglès: hunchbacked ^(en)
• Castellà: jorobado ^(es)

• Francès: bossu ^(fr)
• Italià: gobbo ^(it)
• Llatí: gibber ^(la)

Nom

ge·pe·rut m. ‎(plural geperuts, femení geperuda)

1. Persona que té un gep.

Traduccions

Qui té un gep

• Anglès: hunchback ^(en)
• Castellà: jorobado ^(es)

• Francès: bossu ^(fr)
• Italià: gobbo ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català