geperut
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia:
- Oriental: /ʒə.pəˈɾut/
- Occidental: nord-occidental /ʒe.peˈɾut/, valencià /d͡ʒe.peˈɾut/
- Rimes: -ut
- Etimologia: De gep, l'infix -er- i el sufix -ut, segle XIII, o d’un llatí vulgar gibberūtus, de gibberōsus.
Adjectiu[modifica]
ge·pe·rut m. (femení geperuda, plural masculí geperuts, plural femení geperudes)
- Que té un gep.
Sinònims[modifica]
- gepic (central)
- bossut (septentrional)
- corbo, corbet (menorquí)
- gebut, gibós (Aragó)
- gobo (alguerès)
Traduccions[modifica]
Que té un gep
Nom[modifica]
ge·pe·rut m. (plural geperuts, femení geperuda)
- Persona que té un gep.
Traduccions[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Obres de referència: DIEC, GDLC
- Petit Atles Lingüístic del Domini Català