genre

Català antic

Nom

genre m. ‎(plural genres)

1. gendre

   «Aquest rey N' Anfós hac per muler la fila del rey En Jacme d' Aragó aquel qui conquès lo regne de Malorques e de València, e conquès al rey de Castela, son genre, lo regne de Múrcia.» (Bernat Desclot, Crònica, segle XIII)

2. gènere

   «Home qui a esperança parle paraules qui son de genre de esperança; e home avar parla paraules qui son de genre de avaricia.» (Ramon Llull, Llibre de virtuts e de pecats, 1313)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL

Anglès

• Pronúncia ^(AFI): /(d)ʒɒnɹə/, /(d)ʒɔːnɹə/ àudio (EUA) ^ⓘ

Nom

genre ‎(plural genres)

1. gènere

Francès

• Pronúncia ^(AFI): /ʒɑ̃ʁ/

Nom

genre m. ‎(plural genres)

1. mena, tipus, classe, gènere
2. (gramàtica) gènere
3. (biologia) gènere

Adverbi

genre

1. (col·loquial) Equivalent a «com», «més o menys».

   Y avait genre 200 personnes à la fête.

   Hi havia com 200 persones a la festa.

2. (col·loquial) Introdueix una cita o una reacció, com «en plan».

   J’étais genre: « Quoi ?! »

   Jo en plan: «Què?!»

Interjecció

genre

1. (col·loquial, irònic) Expressa incredulitat o burla, com «sí home», «i ara».

   — Il a tout compris. — Genre !

   — Ho ha entès tot. — Sí home!