gemine

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /d͡ʒeˈmi.ne/
• Rimes: -ine

Verb

gemine

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de geminar

   Forma valenciana: [jo] gemino, gemine, gemín o gemini.

2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb geminar

   [Que jo] gemini o gemine.

3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb geminar

   [Que ell/ella/vostè] gemini o gemine.

4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb geminar

   Gemini o gemine [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: ge·mi·ne (3)
• Anagrames: menegi, menegí

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɡɛ.mɪ.nɛ/

Adjectiu

gemine

1. vocatiu masculí singular de geminus