garrotegeu

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ɡə.ru.təˈʒɛw/, balear /ɟə.ro.təˈʒəw/, /ɡə.ru.təˈʒɛw/

Occidental: nord-occidental /ɡa.ro.teˈʒew/, valencià /ɡa.ro.teˈd͡ʒew/

• Rimes: -ɛw

Verb

gar·ro·te·geu

1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de garrotejar
2. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb garrotejar
3. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb garrotejar

Variants

• [1] garrotejau
• [3] garrotejau