garrote
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
Verb[modifica]
gar·ro·te
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de garrotar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb garrotar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb garrotar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb garrotar
