garrote

Català

Verb

gar·ro·te

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb garrotar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb garrotar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb garrotar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb garrotar