garrotares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ɡə.ruˈta.ɾəs/
	balear /ɡə.roˈta.ɾəs/, /ɡə.ruˈta.ɾəs/
Occidental:	/ɡa.roˈta.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

garrotares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de garrotar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb garrotar.

Miscel·lània

• Síl·labes: gar·ro·ta·res (4)