garrotàreu

Potser volíeu: garrotareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ɡə.ruˈta.ɾəw/
	balear /ɡə.roˈta.ɾəw/, /ɡə.ruˈta.ɾəw/
Occidental:	/ɡa.roˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

garrotàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de garrotar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb garrotar.

Miscel·lània

• Síl·labes: gar·ro·tà·reu (4)