garlaire

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ɡərˈɫaj.ɾə/, occidental /ɡaɾˈɫaj.ɾe/
• Rimes: -ajɾe
• Etimologia: De garlar i el sufix -aire.

Nom

garlaire m. f. ‎(plural garlaires)

1. Aquell qui parla molt i sense discreció.

Sinònims

• xerraire, loquaç, parlador, garganter

Traduccions

Traduccions

• Castellà: garlador ^(es)
• Francès: babillard ^(fr), claquedent ^(fr)
• Italià: ciarlone ^(it), chiaccherone ^(it)
• Llatí: garrulus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: gar·lai·re (3)
• Anagrama: argilaré

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.