garant

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ɡəˈɾan/, balear /ɟəˈɾant/, /ɡəˈɾan/

Occidental: nord-occidental /ɡaˈɾan/, valencià /ɡaˈɾant/, /ɡaˈɾan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del francès garant, segle XIX.
• Anagrama: granat

Nom

ga·rant m. f. ‎(plural garants)

1. Persona que es compromet a vetllar pel compliment d'una voluntat.

Derivats

• garantir
• garantia

Traduccions

Traduccions: garant

• Anglès: guarantor ^(en)
• Castellà: garante ^(es)

• Francès: garant ^(fr)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Francès

• Pronúncia: /ɡaˈʁɑ̃/
• Etimologia: Del fràncic *warjan («garantir, autoritzar»).

Nom

garant m. ‎(plural garants, femení garante)

1. garant