galantejador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/gə.ɫən.tə.ʒəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /ga.ɫen.ta.d͡ʒaˈðo/, valencià /ga.ɫen.ta.d͡ʒaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De galantejar i el sufix -dor, segle XVII

Nom

galantejador m. ‎(plural galantejadors, femení galantejadora)

1. Festejador.

Miscel·lània

• Síl·labes: ga·lan·te·ja·dor (5)
• Anagrama: trangolejada

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864. p. 788.