gaiata

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ɡəˈja.tə/, occidental /ɡaˈja.ta/
• Rimes: -ata
• Etimologia: De l'aragonès gayata, equivalent femení de gaiato, del llatí vulgar hispànic [baculus] caiatus ‎(‘bastó com un garrot’), de caius ‎(‘porra’), segle XV.

Nom

gaiata f. ‎(plural gaiates)

1. Bastó de fusta amb encorbat a la part superior per poder-lo agafar amb més facilitat, tradicionalment usat per pastors per a ajudar-se a caminar per les muntanyes o agafar xots o ovelles.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Gauner ^(de)
• Anglès: crook ^(en)
• Castellà: cayado ^(es)
• Francès: escroc ^(fr)
• Italià: truffatore ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ga·ia·ta (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot