gàl·lic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈɡaɫ.ɫik/, /ˈɡa.ɫik/
	balear /ˈɡaɫ.ɫik/
Occidental:	/ˈɡaɫ.ɫik/, /ˈɡa.ɫik/

• Etimologia: [1] De gal·li i el sufix -ic. [2] Del llatí gallicus.

Adjectiu

gàl·lic m. ‎(femení gàl·lica, plural masculí gàl·lics, plural femení gàl·liques)

1. (química) Relatiu al gal·li.

Traduccions

Del gal·li

• Castellà: galico ^(es)

Adjectiu

gàl·lic m. ‎(femení gàl·lica, plural masculí gàl·lics, plural femení gàl·liques)

1. Relatiu a la Gàl·lia o els gals.
2. Relatiu a la llengua del gals.

Derivats

• gal·licisme

Sinònims

• (de la Gàl·lia) francès, franc

Traduccions

De la Gàl·lia

• Alemany: gallisch ^(de)
• Anglès: Gallic ^(en)
• Castellà: gálico ^(es)
• Danès: gallisk ^(da)
• Finès: gallialainen ^(fi)
• Francès: gaulois ^(fr)
• Gallec: gálico ^(gl)
• Grec: γαλατικός ^(el) ‎(galatikós)
• Irlandès: Francach ^(ga)
• Italià: gallico ^(it)
• Neerlandès: Gallisch ^(nl)
• Noruec:
• Polonès: galijski ^(pl)
• Portuguès: gálico ^(pt)
• Romanès: galic ^(ro)
• Rus: галльский ^(ru) ‎(gal·lski)
• Suec: gallisk ^(sv)
• Txec: galský ^(cs)
• Xinès:

Nom

gàl·lic m. ‎(plural gàl·lics)

1. (lingüística) cèltic
2. veneri

Compostos i expressions

• (veneri) mal gàl·lic

Miscel·lània

• Síl·labes: gàl·lic (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC