física

Potser volíeu: fisica

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfi.zi.kə/^ⓘ, occidental /ˈfi.zi.ka/
• Etimologia: Del llatí physica, del grec antic φυσική ‎(physikḗ, «de la natura»).

Nom

física f. ‎(només en singular)

1. Ciència que estudia les propietats i interaccions de la matèria, de l'espai, del temps i de l'energia.

Traduccions

Ciència

• Albanès: fizikë ^(sq)
• Alemany: Physik ^(de) f.
• Anglès: physics ^(en)
• Búlgar: фи́зика ^(bg) f. ‎(fízika)
• Castellà: física ^(es) f.
• Danès: fysik ^(da)
• Esperanto: fiziko ^(eo)
• Finès: fysiikka ^(fi)
• Francès: physique ^(fr) f.
• Frisó occidental: natuerkunde ^(fy), natuerwittenskip ^(fy)
• Grec: φυσική ^(el) ‎(fissikí)
• Interlingua: physica ^(ia)
• Italià: fisica ^(it) f.
• Llatí: physica ^(la)
• Malai: ilmu alam ^(ms)
• Neerlandès: fysica ^(nl), natuurkunde ^(nl)
• Papiament: fisica ^(pap) (Aruba), fisika ^(pap) (Curaçao, Bonaire)
• Polonès: fizyka ^(pl)
• Portuguès: física ^(pt) f.
• Romanès: fizică ^(ro) f.
• Rus: физика ^(ru) f. ‎(fizika)
• Suec: fysik ^(sv)
• Turc: fizik ^(tr)
• Txec: fysika ^(cs)
• Vietnamita: vật lý học ^(vi)

Nom

física f. ‎(plural físiques)

1. forma femenina de físic

Traduccions

Dona versada en física

• Alemany: Physikerin ^(de) f.
• Danès: fysikerinde ^(da) c.

Adjectiu

física f. ‎(plural físiques)

1. forma femenina de físic

Miscel·lània

• Síl·labes: fí·si·ca (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈfi.si.ka/

Americà: alt /ˈfi.s(i).ka/, baix /ˈfi.si.ka/

• Rimes: -isika

Nom

física f. ‎(només en singular)

1. física

Adjectiu

física f. ‎(plural físicas)

1. forma femenina de físico

Miscel·lània

• Síl·labes: fí·si·ca (3)