futuo
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈfʊ.tʊ.oː/
- Etimologia: Segons Lewis i Short, de l'arrel fu-, procedent d'un antic verb *fuō («ésser, crear»), també present en termes del grec antic com φυτεύω (phyteúō, «plantar») i φῖτυς (phîtys, «pare, progenitor»).[1]. Segons Pokorny, de l'arrel protoindoeuropea *bhū̆- («copejar»).[2]
Verb
[modifica]futuō (1a present?), futuis (2a present), futuere (infinitiu), futuī (perfet), futūtum (supí)