futuo

De Viccionari


Llatí[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈfʊ.tʊ.oː/
  • Etimologia: Segons Lewis i Short, de l'arrel fu-, procedent d'un antic verb *fuō («ésser, crear»), també present en termes del grec antic com φυτεύω ‎(phyteúō, «plantar») i φῖτυς ‎(phîtys, «pare, progenitor»).[1]. Segons Pokorny, de l'arrel protoindoeuropea *bhū̆- («copejar»).[2]

Verb[modifica]

futuō ‎(1a present?), futuis ‎(2a present), futuere ‎(infinitiu), futuī ‎(perfet), futūtum ‎(supí)

  1. penetrar (copular), fotre

Vegeu també[modifica]

  1. ↑ Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, Clarendon Press, Oxford, 1879, futuo
  2. ↑ Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959 p.112
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=futuo&oldid=2236165»