furgar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /furˈɡa/, balear /fuɾˈʝa/, /furˈɣa/
Occidental: nord-occidental /furˈɣa/, valencià /fuɾˈɣaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: furgà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *fūricāre ‎(literalment «escorcollar com fa la fura»), de *fūra, de fūr ‎(«lladre»), segle XV.
  • Anagrama: grufar

Verb[modifica]

fur·gar trans.

  1. Remoure la terra amb el morro com fa el porc i altres animals.
  2. Remenar el foc.
  3. Remenar les coses de l’interior.
  4. Indagar ficant-se insistentment en un assumpte.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: furgo, furga, furguem

Sinònims[modifica]

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]