fugitiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/fu.ʒiˈtiw/
Occidental:	nord-occidental /fu.ʒiˈtiw/, valencià /fu.d͡ʒiˈtiw/

• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí fugitīvus, segle XV.

Adjectiu

fugitiu m. ‎(femení fugitiva, plural masculí fugitius, plural femení fugitives)

1. Que fuig, que s’ha escapat.

Traduccions

Que fuig

• Anglès: fugitive ^(en)
• Castellà: fugitivo ^(es)
• Francès: fugitif ^(fr)

Nom

fugitiu m. ‎(plural fugitius, femení fugitiva)

1. Persona que fuig.

Traduccions

Persona

• Anglès: fugitive ^(en)
• Castellà: fugitivo ^(es) m.
• Francès: fugitif ^(fr) m.
• Llengua de signes catalana: ESCAPAR-SE ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: fu·gi·tiu (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC