Vés al contingut

frivolitzar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /fɾi.βu.ɫiˈd͡za/
balear /fɾi.vo.ɫiˈd͡za/, /fɾi.vu.ɫiˈd͡za/
Occidental: nord-occidental /fɾi.βo.ɫiˈd͡za/
valencià /fɾi.vo.ɫiˈzaɾ/, /fɾi.βo.ɫiˈza/

Verb

[modifica]

frivolitzar trans., intr.

  1. (transitiu) Tractar amb frivolitat.
  2. (intransitiu) Parlar amb frivolitat.
    «Tot plegat, justificant-se en l’odi que ha rebut —i alimentat, alhora— i afirmant que buscaria ajuda professional, però sense afirmar en el seu discurs que tenia un problema. Afirmant que aniria al psicòleg amb el mateix to triomfant d’un polític que promet polítiques socials en campanya electoral. I pel seu públic, els joves, no crec que sigui idoni frivolitzar amb la salut mental i fer-la servir de comodí. Sobretot, després de dos anys de pandèmia i una existència sencera de crisi econòmica.» (Marc Lesan, «Període de funada», L'Universitari, Universitat Pompeu Fabra, abril 2022)

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: frivolitzo, frivolitza, frivolitzem

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: fri·vo·lit·zar (4)

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre frivolitzar