forniqueguessa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /foɾ.ni.keˈɣe.sa/
• Rimes: -esa

Verb

forniqueguessa

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb fornicar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [jo] forniqués, fornicàs o fornicara.

Miscel·lània

• Síl·labes: for·ni·que·gues·sa (5)