fornicàreu

Potser volíeu: fornicareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fur.niˈka.ɾəw/
	balear /foɾ.niˈka.ɾəw/, /fur.niˈka.ɾəw/
Occidental:	/foɾ.niˈka.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

fornicàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de fornicar.

   [Vosaltres/vós] fornicàreu o vau/vàreu fornicar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb fornicar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] forniquéssiu, forniquésseu, fornicàsseu, fornicàssiu o fornicàreu.

Miscel·lània

• Síl·labes: for·ni·cà·reu (4)