forja

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /ˈfɔr.ʒə/

Occidental: nord-occidental /ˈfɔr.d͡ʒa/, valencià /ˈfɔɾ.d͡ʒa/, /ˈfɔɾ.d͡ʒɔ/

• Etimologia: Del francès forge, segle XIV, del llatí fabrica ‎(«taller, obrador»), doblet de fàbrica i de farga.

Nom

for·ja f. ‎(plural forges)

1. Acció i efecte de forjar.
2. Obrador i procediment de treball dels metalls en calent amb el mall.

Relacionats

• farga
• ferreria

Traduccions

Traduccions: forja

• Alemany: Schmiedeofen ^(de) m., Esse ^(de) f.
• Anglès: forge ^(en)
• Castellà: forja ^(es), fragua ^(es) f.
• Danès: esse ^(da) c.
• Finès: ahjo ^(fi)
• Francès: forge ^(fr)
• Gallec: forxa ^(gl) f., frágoa ^(gl) f.

• Italià: forgia ^(it) f.
• Neerlandès: smeltoven ^(nl)
• Noruec: esse ^(no) m.
• Polonès: palenisko ^(pl) n.
• Portuguès: frágua ^(pt) f., forja ^(pt) f.
• Rus: горн ^(ru) m. ‎(gorn)
• Suec: ässja ^(sv) c.

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC