forense

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /fuˈɾɛn.sə/, occidental /foˈɾen.se/
• Etimologia: Del llatí forensis ‎(«relatiu al fòrum, metge que donava classes d'anatomia humana des de la sala anomenada fòrum de les universitats de medecina»).

Adjectiu

forense inv. ‎(plural forenses)

1. Branca de la medicina especialitzada en interpretar les causes de la mort d'una persona.
2. Metge adscrit a un jutjat que participa en la investigació sobre la mort d'una persona.
3. Qualsevol cosa relacionada amb un fòrum.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: forensic ^(en)
• Castellà: forense ^(es)
• Francès: médicolégal ^(fr)
• Italià: forense ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: fo·ren·se (3)
• Anagrames: foneres, ofrenes, ofrenés, òrfenes

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /fɔˈrɛn.sɛ/

Adjectiu

forēnse

1. nominatiu neutre singular de forēnsis
2. vocatiu neutre singular de forēnsis
3. acusatiu neutre singular de forēnsis