forca

De Viccionari
Potser volíeu: forcà, força, fòrça


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈfor.kə/, occidental /ˈfoɾ.ka/
  • Rimes: -oɾka
  • Etimologia: Del llatí furca ‎(«estri per a llaurar amb dues o més puntes»), segle XIV.

Nom[modifica]

forca f. ‎(plural forques)

  1. Mena de vara, l'extrem de la qual acaba en més d'una punta de forma semblant a una forquilla, utilitzada principalment en feines del camp.
  2. Eina semblant a l'anterior, amb només dues puntes, utilitzada en els forns per alimentar-los amb llenya.
  3. Eina que recorda l'anterior, pròpia de la vidrieria, acabada també en dues puntes amb les quals es subjecten algunes peces de vidre, les que tenen coll o altre part per ser agafades.
  4. Instal·lació per a executar els condemnats a mort composta per una estructura, típicament de fusta, d'on penja una corda que ha de lligar el coll de la víctima i per on quedarà suspès el seu cos provocant la mort per estrangulació.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

forca

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de forcar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb forcar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]