foedus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈfoj.dʊs/
  • Etimologia: Adjectiu: Del protoindoeuropeu *bʰoyH- («espantar»). Nom: Del protoitàlic *foiðos, del protoindoeuropeu *bʰeydʰ-, la mateix arrel que va donar fidēs.

Adjectiu[modifica]

foedus m., foeda f., foedum n.

  1. lleig, espantós
  2. desgraciat, vil

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu foedus foeda foedum foedī foedae foeda
Vocatiu foede foeda foedum foedī foedae foeda
Acusatiu foedum foedam foedum foedōs foedās foeda
Genitiu foedī foedae foedī foedōrum foedārum foedōrum
Datiu foedō foedae foedō foedīs
Ablatiu foedō foedā foedō foedīs


Antònims[modifica]

Nom[modifica]

foedus n. ‎(genitiu foederis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu foedus foedera
Vocatiu foedus foedera
Acusatiu foedus foedera
Genitiu foederis foederum
Datiu foederī foederibus
Ablatiu foedere foederibus
  1. tractat, acord, pacte
  2. lliga, associació

Derivats[modifica]