flagro

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈfla.ɡroː/
  • Etimologia: Del protoitàlic *flag-ros («incendi»), de l'arrel protoindoeuropea *bʰel- («brillar»).

Verb[modifica]

flagrō ‎(1a present?), flagrās ‎(2a present), flagrāre ‎(infinitiu), flagrāvī ‎(perfet)

  1. cremar, incendiar
    Totam enim Italiam flagraturam bello intellego.[1] — «Percebo que tota Itàlia estarà en flames a causa de la guerra.»

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.124-125
  1. Ciceró, Ad Atticum, VII,17.4