fitora

Potser volíeu: fitorà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /fiˈto.ɾə/, occidental /fiˈto.ɾa/
• Rimes: -oɾa
• Etimologia: Del llatí vulgar *fīctōria, de fictus ‎(‘fix’), segle XV.

Nom

fitora f. ‎(plural fitores)

1. Instrument de ferro de dues o més puntes, amb mànec, que serveix per pescar.

Derivats

• afitorar, fitorar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: fizgig ^(en)
• Castellà: fisga ^(es) f.
• Francès: foëne ^(fr) f.
• Italià: fiocina ^(it) f.
• Llatí: fuscina ^(la) f.

Verb

fitora

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de fitorar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb fitorar.

Miscel·lània

• Síl·labes: fi·to·ra (3)
• Heterograma de 6 lletres (afiort)
• Anagrames: afitor, fotria, tarifo

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot