Vés al contingut

finta

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈfin.tə/, occidental /ˈfin.ta/
  • Rimes: -inta
  • Etimologia: De l'italià finta, participi de fingere ‎(«fingir»).

finta f. ‎(plural fintes)

  1. (esports) Gest enganyador amb la intenció de guanyar avantatge.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: fin·ta (2)

Vegeu també

[modifica]

Italià

[modifica]

Verb

[modifica]

finta

  1. participi passat femení singular de fingere