finta

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈfin.tə/, occidental /ˈfin.ta/
  • Rimes: -inta
  • Etimologia: De l'italià finta, participi de fingere ‎(«fingir»).

Nom[modifica]

fin·ta f. ‎(plural fintes)

  1. (esports) Gest enganyador amb la intenció de guanyar avantatge.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

finta

  1. participi passat femení singular de fingere