figle

Català

Uns figles

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfi.ɣɫə/, occidental /ˈfi.ɣɫe/
• Etimologia: Del francès bugle ‎(‘clarí’) amb interferència de oficleide, de l'anglès bugle ‎(‘corn’) originalment «corn de búfal».

Nom

figle m. ‎(plural figles)

1. Instrument aeròfon de metall, que consisteix en un tub cònic doblegat totalment sobre ell mateix, amb claus per als dits i embocadura de trompeta.

Sinònims

• oficleide

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Ophikleide ^(de) f.
• Anglès: ophicleide ^(en)
• Castellà: figle ^(es), oficleide ^(es)
• Francès: ophicléide ^(fr)
• Italià: oficleide ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: fi·gle (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• figle. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈfi.ɣle\

Americà: alt /ˈfi.ɡle/, baix \ˈfi.ɣle\

• Rimes: -iɡle

Nom

figle m. ‎(plural figles)

1. figle

Sinònims

• oficleide

Miscel·lània

• Síl·labes: fi·gle (2)

Vegeu també

• figle. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].