fer supo-supo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

fer supo-supo

  1. En català nord-occidental (Pallars Sobirà, l’Alt Urgell o Andorra), trobar-se amb algú, animal o persona, cara a cara de manera imprevista, sobtadament.

Notes d'ús[modifica]

  • L'escriptor Pep Coll utilitza, reiteradament, aquesta expressió en obres com La bruixa del Pla de Beret, Quan Judes era fadrí i sa mare festejava, Viatge al Pirineu fantàstic o bé La mula vella [1].
  • A La llengua catalana a Andorra, de Manel Riera i Riera, hi trobem sup a sup com a locució "amb què s’expressa la unió de dos ramats o d’un ramat amb altres animals" i "anar conjuntament".

Vegeu també[modifica]