L'escriptor Pep Coll utilitza, reiteradament, aquesta expressió en obres com La bruixa del Pla de Beret, Quan Judes era fadrí i sa mare festejava, Viatge al Pirineu fantàstic o bé La mula vella[1].
A La llengua catalana a Andorra, de Manel Riera i Riera, hi trobem sup a sup com a locució "amb què s’expressa la unió de dos ramats o d’un ramat amb altres animals" i "anar conjuntament".
