felicito

Potser volíeu: felicitó

Català

Verb

felicito

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de felicitar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb felicitar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb felicitar

Variants

• [1] felicite, feliciti, felicit
• [2] feliciti, felicite
• [3] feliciti, felicite

Miscel·lània

• Síl·labes: fe·li·ci·to (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /fe.liˈθi.to/

Americà: alt /fe.l(i)ˈsi.to/, baix /fe.liˈsi.to/

• Rimes: -ito

Verb

felicito

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb felicitar

Miscel·lània

• Síl·labes: fe·li·ci·to (4)