felibre

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /fəˈɫi.βɾə/, occidental /feˈɫi.bɾe/
  • Etimologia: De l'occità felibre, creat per Frederic Mistral a partir de la cançó popular sèt felibres de la lei ‎(«set felibres de la llei»), deformació de Sefer libre de la lei, de l’hebreu ספר תורה ‎(séfer torà, «Torà», literalment «llibre de la llei»). Interpretat per Mistral com equivalent a feligrès, segle XIX.

Nom[modifica]

felibre m. ‎(plural felibres, femení felibressa)

  1. Poeta provençal de la renaixença occitana.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fe·li·bre (3)

Vegeu també[modifica]