felibre
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /fəˈɫi.βɾə/, occidental /feˈɫi.bɾe/
- Etimologia: De l'occità felibre, creat per Frederic Mistral a partir de la cançó popular sèt felibres de la lei («set felibres de la llei»), deformació de Sefer libre de la lei, de l’hebreu ספר תורה (séfer torà, «Torà», literalment «llibre de la llei»). Interpretat per Mistral com equivalent a feligrès, segle XIX.
Nom[modifica]
felibre m. (plural felibres, femení felibressa)
- Poeta provençal de la renaixença occitana.
Derivats[modifica]
Traduccions[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: fe·li·bre (3)