fel·lar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /fəɫˈɫa/, /fəˈɫa/
balear /fəɫˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /feɫˈɫa/, /feˈɫa/
valencià /feɫˈɫaɾ/, /feˈɫa/

Verb[modifica]

fel·lar trans.

  1. (neologisme, sexualitat) Realitzar una fel·lació.
    «c) L’hetero que prova, per curiositat, però sempre fent d’home. Sense morrejar, ni llepar. Només es deixa fel·lar i després, en tot cas, ell penetra, que per això és el mascle…» (Lucrècia de Borja i Bairén, Les dones no som (tan) complicades, pàg. 104, 2015)
    «I sabia que els seus pares la deixarien tranquil·la uns quants dies, amb sort uns mesos més. —I me la menjaràs amb les ulleres posades? La incitació del Nel li sona tan suggeridora com si li demanés de fel·lar-lo ficada en una faixa ortopèdica.» (Marta Rojals, L'altra, 2014)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: fel·lo, fel·la, fel·lem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fel·lar (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada a Silencis del DIEC sobre fel·lar