febril

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /fəˈβɾiɫ/, occidental /feˈbɾiɫ/
• Rimes: -il
• Etimologia: Del llatí febrīlis.

Adjectiu

febril inv. ‎(plural febrils)

1. Relatiu o causat per la febre.
2. Que té febre.
3. Que es manifesta amb gran agitació.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: fieberhaft ^(de), fiebrig ^(de)
• Anglès: feverish ^(en)
• Castellà: febril ^(es)
• Francès: fébrile ^(fr)
• Italià: febbrile ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: fe·bril (2)
• Heterograma de 6 lletres (befilr)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \feˈβɾil\

Americà: alt /f(e)ˈbɾil/, baix \feˈβɾil\

• Rimes: -il
• Etimologia: Del llatí febrīlis.

Adjectiu

febril inv. ‎(plural febriles)

1. febril

Relacionats

• fiebre

Miscel·lània

• Síl·labes: fe·bril (2)
• Heterograma de 6 lletres (befilr)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre febril