fateor

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈfa.tɛ.ɔr/
• Etimologia: De for

Verb

fateor ‎(1a present^?), fatēris ‎(2a present), fatērī ‎(infinitiu), fassus sum ‎(perfet); deponent

1. ésser un fet indiscutible
2. admetre, reconèixer, confessar

   De facto turpi fateri.—(«Confessar una acció vergonyosa.»)

3. desvetllar, descobrir

   Fateri animum pallore.—(«Desvetllar els sentiments per haver perdut el color.»)

4. (gramàtica) indicatiu

   fatendi modus—(«mode indicatiu»)

Derivats

• cōnfiteor
• diffiteor
• fatendus
• prōfiteor
• infitiae
• infitior