fastiguege

Català

Verb

fastiguege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fastiguejar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb fastiguejar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb fastiguejar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb fastiguejar.

Variants

• [1] fastiguejo, fastiguegi, fastigueig
• [2] fastiguegi
• [3] fastiguegi
• [4] fastiguegi

Miscel·lània

• Síl·labes: fas·ti·gue·ge (4)
• Anagrama: afetgeguis