falange

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /fəˈɫaɲ.ʒə/
Occidental: nord-occidental /faˈɫaɲ.ʒe/, valencià /faˈɫaɲ.d͡ʒe/
  • Etimologia: Del llatí phalanx, procedent del grec φάλανξ ‎(falanx, «corró per treure les barques fora de la línia de flotació; primera línia d'atac per fer fora l'enemic») (accepcions 1,2,3,4; l'accepció 5 la va fer servir per primera vegada Aristòtil a la seva obra Història dels animals)

Nom[modifica]

fa·lan·ge f. ‎(plural falanges)

  1. Formació d'infanteria de l'antiguitat, practicada especialment pels grecs, composta per una filera amplia i frontal de soldats que es toquen escut amb escut.
  2. Unitat militar d'infanteria de l'antiguitat, en especial les de Grècia, composta per soldats armats amb llança, escut i casc, que acostumaven a formar per l'atac segons l'accepció anterior.
  3. Per extensió, qualsevol unitat militar destinada al combat.
  4. Agrupació de persones que tenen un mateix objectiu.
  5. Segons el sistema social proposat per Charles Fourier, agrupació de cent families que comparteixen un mateix edifici, el falansteri.
  6. Qualsevol dels ossos que formen l'esquelet dels dits.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

fa·lan·ge f. ‎(plural falanges)

  1. falange

Vegeu també[modifica]

  • falange. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].