falange
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /fəˈɫaɲ.ʒə/, occidental /faˈɫaɲ.d͡ʒe/
- Etimologia: Del llatí phalanx, procedent del grec φάλανξ (phálanx, «corró per treure les barques fora de la línia de flotació; primera línia d'atac per fer fora l'enemic») (accepcions 1,2,3,4; l'accepció 5 la va fer servir per primera vegada Aristòtil a la seva obra Història dels animals)
Nom[modifica]
falange f. (plural falanges)
- Formació d'infanteria de l'antiguitat, practicada especialment pels grecs, composta per una filera amplia i frontal de soldats que es toquen escut amb escut.
- Unitat militar d'infanteria de l'antiguitat, en especial les de Grècia, composta per soldats armats amb llança, escut i casc, que acostumaven a formar per l'atac segons l'accepció anterior.
- Per extensió, qualsevol unitat militar destinada al combat.
- Agrupació de persones que tenen un mateix objectiu.
- Segons el sistema social proposat per Charles Fourier, agrupació de cent families que comparteixen un mateix edifici, el falansteri.
- Qualsevol dels ossos que formen l'esquelet dels dits.
Traduccions[modifica]
Ossos dels dits
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: fa·lan·ge (3)
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional \faˈlaŋ.xe\, meridional \faˈlaŋ.he\
- Americà: alt \faˈlaŋ.x(e)\, baix \faˈlaŋ.he\, austral \faˈlaŋ.xe\
- Rimes: -anxe
Nom[modifica]
falange f. (plural falanges)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: fa·lan·ge (3)
Vegeu també[modifica]
- falange. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].