facultar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/fə.kuɫˈta/
Occidental:	nord-occidental /fa.kuɫˈta/
	valencià /fa.kuɫˈtaɾ/, /fa.kuɫˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: facultà
• Etimologia: Del llatí facultare, segle XX.

Verb

facultar trans.

1. Donar facultats, la capacitat o el poder, per a fer una cosa.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	facultar			haver facultat
gerundi	facultant			havent facultat
participi	facultat, facultada, facultats, facultades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	faculto	facultes	faculta	facultem	faculteu	faculten
	faculte						val
	faculti						sept
	facult			facultam	facultau		bal
imperfet	facultava	facultaves	facultava	facultàvem	facultàveu	facultaven
passat simple	facultí	facultares	facultà	facultàrem	facultàreu	facultaren
futur	facultaré	facultaràs	facultarà	facultarem	facultareu	facultaran
condicional	facultaria	facultaries	facultaria	facultaríem	facultaríeu	facultarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	faculti	facultis	faculti	facultem	faculteu	facultin
	faculte	facultes	faculte			faculten	occ, bal
imperfet	facultés	facultessis	facultés	facultéssim	facultéssiu	facultessin
		facultesses		facultéssem	facultésseu	facultessen
	facultàs	facultassis	facultàs	facultàssim	facultàssiu	facultassin	bal
		facultasses		facultàssem	facultàsseu	facultassen	val, bal (1)
	facultara	facultares	facultara	facultàrem	facultàreu	facultaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	faculta	faculti	facultem	faculteu	facultin
	–				facultau		bal
	–		faculte			faculten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... facultat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... facultar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... facultat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... facultat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... facultat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... facultat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... facultar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... facultat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... facultat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... facultat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: faculto, faculta, facultem

Sinònims

• autoritzar, apoderar, delegar, qualificar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: authorise ^(en), empower ^(en)
• Castellà: facultar ^(es)
• Francès: autoriser ^(fr), habiliter ^(fr)
• Italià: autorizzare ^(it), abilitare ^(it)
• Occità: facultar ^(oc)

Miscel·lània

• Síl·labes: fa·cul·tar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot