facinus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈfa.kɪ.nʊs/
  • Etimologia: Del protoitàlic *fakinos, de la mateixa arrel que faciō.

Nom[modifica]

facinus n. ‎(genitiu facinoris)

  1. fet, acció
    incipere facinus — «emprendre una acció»
  2. malifeta, crim
    Facinus est vincire civem Romanum[1] — «És un crim encadenar un ciutadà romà.»

Declinació[modifica]

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu facinus facinora
Vocatiu facinus facinora
Acusatiu facinus facinora
Genitiu facinoris facinorum
Datiu facinorī facinoribus
Ablatiu facinore facinoribus


Vegeu també[modifica]

  1. Ciceró, In Verrem 2, 5, 66 § 170