facinus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfa.kɪ.nʊs/
• Etimologia: Del protoitàlic *fakinos, de la mateixa arrel que faciō.

Nom

facinus n. ‎(genitiu facinoris)

1. fet, acció

   incipere facinus — «emprendre una acció»

2. malifeta, crim

   Facinus est vincire civem Romanum — «És un crim encadenar un ciutadà romà.»

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	facinus	facinora
Vocatiu	facinus	facinora
Acusatiu	facinus	facinora
Genitiu	facinoris	facinorum
Datiu	facinorī	facinoribus
Ablatiu	facinore	facinoribus