explosiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /əks.pɫuˈziw/

Occidental: nord-occidental /eks.pɫoˈziw/, valencià /eks.pɫoˈziw/, /eks.pɫuˈziw/

• Rimes: -iw

Adjectiu

explosiu m. ‎(femení explosiva, plural masculí explosius, plural femení explosives)

1. Relatiu a l’explosió.
2. (fonètica) Dit de les consonants oclusives que tenen fase d’explosió i no d’implosió.

Traduccions

Relatiu a l’explosió

• Alemany: explosiv ^(de)
• Anglès: explosive ^(en)
• Búlgar: избухлив ^(bg)
• Castellà: explosivo ^(es)
• Danès: eksplosiv ^(da)
• Eslovè: eksploziven ^(sl)
• Finès: räjähtävä ^(fi)
• Francès: explosif ^(fr)
• Friülà: esplosîv ^(fur)
• Gallec: explosivo ^(gl)

• Italià: esplosivo ^(it)
• Llengua de signes catalana: EXPLOTAR ^(csc)
• Noruec: eksplosiv ^(no)
• Polonès: wybuchowy ^(pl)
• Portuguès: explosivo ^(pt)
• Rus: взры́вчатый ^(ru) ‎(vzrívtxati)
• Suec: explosiv ^(sv)
• Turc: patlayıcı ^(tr)
• Txec: výbušný ^(cs)
• Xinès: 易爆 ^(zh) ‎(yìbào)

Nom

explosiu m. ‎(plural explosius)

1. Substància o artefacte capaç d’explotar.

Traduccions

Substància capaç d’explotar

• Alemany: Sprengstoff ^(de) m.
• Anglès: explosive ^(en)
• Búlgar: експлозив ^(bg) m.
• Castellà: explosivo ^(es) m.
• Danès: sprængstof ^(da) n., eksplosiv ^(da) n.
• Eslovac: výbušnina ^(sk) f.
• Feroès: spreingievni ^(fo) n.
• Finès: räjähde ^(fi)
• Francès: explosif ^(fr) m.
• Friülà: esplosîv ^(fur) m.
• Gallec: explosivo ^(gl) m.
• Hongarès: robbanószer ^(hu)

• Italià: esplosivo ^(it) m.
• Japonès: 爆発物 ^(ja)
• Llengua de signes catalana: EXPLOTAR ^(csc)
• Neerlandès: explosief ^(nl) n., springstof ^(nl) f.
• Noruec: eksplosiv ^(no) n., sprengstoff ^(no) n.
• Polonès: materiał wybuchowy ^(pl) m.
• Portuguès: explosivo ^(pt) m.
• Rus: взрывча́тка ^(ru) f. ‎(vzrivtxatka)
• Suec: sprängmedel ^(sv) n.
• Txec: výbušnina ^(cs) f.
• Vietnamita: chất nổ ^(vi)
• Xinès: 炸藥 ^(zh) ‎(炸药, zhàyào)

Miscel·lània

• Síl·labes: ex·plo·siu (3)
• Anagrama: expulsió

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot