expediente
Aparença
Potser volíeu: expedienté
Català
[modifica]Verb
[modifica]expediente
- (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de expedientar.
- (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb expedientar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb expedientar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb expedientar.
Variants
[modifica]- [1] expediento, expedient
- [2] expedienti
- [3] expedienti
- [4] expedienti
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: ex·pe·di·en·te (5)
Castellà
[modifica]- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional \eks.peˈðjen.te\, meridional \eh.peˈðjeŋ.te\
- Americà: alt /eks.peˈdjen.t(e)/, baix \ekh.peˈðjeŋ.te\, austral \ekh.peˈðjen.te\
Nom
[modifica]expediente m. (plural expedientes)
Derivats
[modifica]Adjectiu
[modifica]expediente inv. (plural expedientes)
- (antic) expedient
- «E yo digo que a dos añyos faran esparragos. Mas sepas que es mucho expediente que tomes las rrayzes delos esparragos que leuaran fructo mas tost.» (Ferrer Sayol, Libro de Palladio. BNM 10211, Espanya, 1380-1385)
- I jo dic que d'aquí a dos anys s'hi faran espàrrecs. Mes sàpigues que és molt expedient que arrenquis les rels dels espàrrecs que trauran fruit més tost.
Sinònims
[modifica]Verb
[modifica]expediente
- primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb expedientar
- tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb expedientar
- tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb expedientar
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: ex·pe·dien·te (4)
Vegeu també
[modifica]- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre expediente
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 5 síl·labes
- Derivats del llatí al castellà
- Mots en castellà documentats des del segle XIV
- Substantius masculins en castellà
- Adjectius en castellà
- Adjectius invariables en castellà
- Formes verbals en castellà
- Mots en castellà de 4 síl·labes