expedient
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /əks.pə.ðiˈen/ balear /əks.pə.ðiˈent/, /əks.pə.ðiˈen/ Occidental: nord-occidental /eks.pe.ðiˈen/ valencià /eks.pe.ðiˈent/, /eks.pe.ðiˈen/
Nom
[modifica]expedient m. (plural expedients)
- Conjunt ordenat de documents que fan referència a un mateix tema, especialment sobre la trajectòria acadèmica d'algú, en què s'anoten les seves faltes.
- «Són especialment interessants per a l'objecte del nostre estudi unes cobles, en castellà, que denuncien la clerogàmia i vida poc edificant del rector d'Arnes, Tomàs Fort, datades el 1600, segons l'expedient informatiu.» (Enric Querol Coll, Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l'Edat Moderna, 2006)
Sinònims
[modifica]Derivats
[modifica]Relacionats
[modifica]Traduccions
[modifica]Verb
[modifica]expedient
- (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de expedientar.
Variants
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: ex·pe·di·ent (4)