exornació

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɡ.zur.nə.siˈo/
	balear /əɡ.zoɾ.nə.siˈo/, /əɡ.zur.nə.siˈo/
Occidental:	/eɡ.zoɾ.na.siˈo/

• Rimes: -o

Nom

exornació f. ‎(plural exornacions)

1. El punt afegit a la part substancial d'alguna oració o discurs per al seu adorn i bellesa, en què es consideren principalment els trops, figures, etc.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: exornación ^(es) f.
• Francès: ornement ^(fr)
• Italià: ornamento ^(it)
• Llatí: exornatio ^(la), ornatus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: ex·or·na·ci·ó (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.