exormador

Català

Nom

exormador m. ‎(plural exormadors, femení exormadora)

1. Antigament, aquell qui feia creure que curava amb oracions i aplicació de vàries medicines; bruixot, encantador.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Quacksalber ^(de) m.
• Anglès: quack ^(en)
• Castellà: ensalmador ^(es)
• Francès: sorcier ^(fr)
• Italià: fattucchiero ^(it), stregone ^(it)
• Llatí: incantator ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: ex·or·ma·dor (4)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.