exalçar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əɡ.zəɫˈsa/
Occidental:	nord-occidental /eɡ.zaɫˈsa/
	valencià /eɡ.zaɫˈsaɾ/, /eɡ.zaɫˈsa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del català antic *eixalçar, del llatí vulgar *exaltiare, de exaltāre, de altus ‎(«alt»), segle XIV. Doblet del semicultisme exaltar.

Verb

exalçar trans.

1. Lloar granment els mèrits.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	exalçar			haver exalçat
gerundi	exalçant			havent exalçat
participi	exalçat, exalçada, exalçats, exalçades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	exalço	exalces	exalça	exalcem	exalceu	exalcen
	exalce						val
	exalci						sept
	exalç			exalçam	exalçau		bal
imperfet	exalçava	exalçaves	exalçava	exalçàvem	exalçàveu	exalçaven
passat simple	exalcí	exalçares	exalçà	exalçàrem	exalçàreu	exalçaren
futur	exalçaré	exalçaràs	exalçarà	exalçarem	exalçareu	exalçaran
condicional	exalçaria	exalçaries	exalçaria	exalçaríem	exalçaríeu	exalçarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	exalci	exalcis	exalci	exalcem	exalceu	exalcin
	exalce	exalces	exalce			exalcen	occ, bal
imperfet	exalcés	exalcessis	exalcés	exalcéssim	exalcéssiu	exalcessin
		exalcesses		exalcéssem	exalcésseu	exalcessen
	exalçàs	exalçassis	exalçàs	exalçàssim	exalçàssiu	exalçassin	bal
		exalçasses		exalçàssem	exalçàsseu	exalçassen	val, bal (1)
	exalçara	exalçares	exalçara	exalçàrem	exalçàreu	exalçaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	exalça	exalci	exalcem	exalceu	exalcin
	–				exalçau		bal
	–		exalce			exalcen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... exalçat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... exalçar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... exalçat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... exalçat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... exalçat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... exalçat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... exalçar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... exalçat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... exalçat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... exalçat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: exalço, exalça, exalcem

Sinònims

• considerar, decantar, elogiar, enaltir, encarir, encomiar, enlairar, exaltar, honrar, lloar, magnificar, ponderar.

Derivats

• exalçament

Traduccions

Traduccions

• Anglès: exalt ^(en)
• Castellà: ensalzar ^(es)
• Francès: exalter ^(fr)
• Italià: esaltare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ex·al·çar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot