etesur

Potser volíeu: eteśuŕ

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /edet͡suɾ/, /etet͡suɾ/
• Etimologia: Compost pels formants eteŕ ‎() i sur ‎().

Nom propi

etesur • ‎()

1. Antropònim

Vegeu també

• Moncunill Martí, Noemí. Els noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2010 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 85). ISBN 9788492583928.