eteśuŕ

Potser volíeu: etesur

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /etesur/
• Etimologia: Compost pels formants eteŕ ‎() i śuŕ ‎().

Nom propi

eteśuŕ • ‎() ‎(escriptura dual)

1. Antropònim

Vegeu també

• Moncunill Martí, Noemí. Els noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2010 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 85). ISBN 9788492583928.