Vés al contingut

esvair

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /əz.bəˈi/, balear /əz.vəˈi/
Occidental:  nord-occidental /ez.βaˈi/
valencià /ez.vaˈiɾ/, /ez.βaˈi/
Informal:  nord-occidental /az.βaˈi/, valencià /az.βaˈiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: esvaí
  • Etimologia: Del llatí vulgar *exvadere, del clàssic ēvādere ‎(«assaltar»), segle XII, amb interferència semàntica de l’antic esbair ‎(«torbar, astorar»). Doblet del cultisme evadir.

Verb

[modifica]

esvair trans., pron. ‎(pronominal esvair-se)

  1. Desfer l’enemic.
  2. Envair i devastar.
  3. Dissipar, fer desaparèixer.
    Ho vam poder veure un cop es va esvair la boira.
  4. (pronominal) Defallir.

Variants

[modifica]

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: esvaeixo, esvaeix, esvaïm

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]