esvair

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /əz.bəˈi/, balear /əz.vəˈi/
Occidental: nord-occidental /ez.βaˈi/, valencià /ez.vaˈiɾ/, /ez.βaˈiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: esvaí
  • Etimologia: Del llatí vulgar *exvadere, del clàssic ēvādere ‎(«assaltar»), segle XII, amb interferència semàntica de l’antic esbair ‎(«torbar, astorar»). Doblet del cultisme evadir.

Verb[modifica]

esvair trans., pron. ‎(pronominal esvair-se)

  1. Desfer l’enemic.
  2. Envair i devastar.
  3. Dissipar, fer desaparèixer.
    Ho vam poder veure un cop es va esvair la boira.
  4. (pronominal) Defallir.

Variants[modifica]

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: esvaeixo, esvaeix, esvaïm

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]