estrangulares

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

es·tran·gu·la·res

  1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de estrangular
  2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb estrangular


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

estrangulares

  1. segona persona singular (tu) del passat de estrangular
  2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de estrangular