estrangulàsseu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

es·tran·gu·làs·seu

  1. (valencià, balear) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb estrangular


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

estrangulàsseu

  1. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de estrangular