estrangulàrem

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: estrangularem


Català
[modifica]

Verb[modifica]

es·tran·gu·là·rem

  1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de estrangular
  2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb estrangular


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

estrangulàrem

  1. primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de estrangular
  2. primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de estrangular